A finals
de juny la Comissió Europea, concretament la secció de Ciència i Innovació,va
endegar una campanya, “Science: it’s a girl thing” (La ciència és cosa de
noies) a través d’un vídeo polèmic, amb l’objectiu de dirigir-se a les joves
adolescents d’entre 13 i 17 perquè s’interessin més per la ciència i la
recerca. Una campanya publicitària que ha aixecat múltiples crítiques en les
xarxes socials per considerar-se masclista i sexista, portant a la Comissió
Europea a despenjar el vídeo de la xarxa i a disculpar-se socialment, així com
incentivant justificacions entorn els objectius i els valors que pretén
destacar el vídeo (Article Maria A.
Blasco).
Entre
aquestes explicacions hi ha la voluntat d’aclarir que el llenguatge que es
pretenia utilitzar en aquest vídeo és el que utilitzen els joves per
relacionar-se entre ells, per tal que captés la seva atenció i arribés el
missatge sense embuts. Però, què ha passat? Com a sociòlogues, dones,
investigadores i interessades per la ciència i el coneixement, no ens podem
quedar callades i la veritat és que aquest fet ens ha impulsat a escriure
aquest post, atès que les raons que expliquen la imatge social de les noies que
mostra el vídeo és una realitat socialment oculta, però molt present.
Aquesta
vegada els estereotips vinculats al rol de gènere femení són pintallavis,
talons alts, gran presència de cosmètica i estètica per estar “divines de la
muerte” tal i com socialment s’espera, mentre que fa uns anys es tractava de
fregones, detergents, fills/filles, marits, avis/àvies, etc., obligacions
reproductives vàries, totes elles cada vegada més visibles, però no prou a
l’hora de determinar el rol que juguen les dones en la vida en societat. Aquesta
imatge en els processos de socialització ha estat clau per diferenciar-se de
l’home, creant rols de gènere clarament diferenciats, amb la idea de reproduir
una estructura social i un sistema productiu que promet el progrés econòmic i
social! Ara bé, encara que hi hagi tot un conjunt d’entitats i associacions que
promouen uns aprenentatges coeducatius sembla que no n’hi ha prou! calen més
veus i més força!! En aquest sentit destaquem algunes d’aquestes alternatives
de socialització coeducatives (Rosa Caramelo;
La Cenicienta que no quería
comer perdices)
Tornant a la qüestió central d’aquest post, el fet que a dia
d’avui les dones s’hagin incorporat al món laboral, presentin una carrera
acadèmica tres vegades més exitosa que els homes i que tant la Comissió Europea
i com les administracions públiques nacionals i regionals incorporin polítiques
per incentivar la presència de les dones en la ciència, sembla impossible que
encara siguem capaços de publicar un vídeo on el component sexual de la dona
prevalgui per damunt del coneixement i el valor social que aquesta és capaç
d’aportar a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador (objectius
textuals del Horizon 2020 de la Comissió Europea). Perquè
ens entenguem, ja fa uns anys que la Comissió Europea s’ha preocupat per les
discriminacions per raó de gènere i la presència de les dones en la ciència,
per enumerar algunes de les seves publicacions i esforços més rellevants cal
destacar: 2001, "Informe ETAN, Promoviendo excelencia mediante la igualdad de género" (primera vegada que s’ofereix una panoràmica
global sobre la situació de les dones en la ciència europea)
Des de la
publicació d’aquest informe, la Comissió ha finançat múltiples estudisi
recursos que proporcionen una bona base de dades i un coneixement
específic entorn l’estat de la qüestió en cadascun dels països de la unió:
- 2010,
El Meta-Analysis of Gender and Science
Research que proporciona una panoràmica més completa de la investigació
actual sobre dones i ciència a Europa
- 2010,
el informe "Stocktaking 10 years
of Women in Science" que és una referència sintètica que resumeix
les activitats desenvolupades per la Comissió Europea en la última dècada. Un
exemple d’aquestes, podria ser el cas d’incloure requisits de gènere en la
convocatòria dels projectes del 6é i 7é Programa Marc, per incrementar la
presència de la dona en la ciència.
(entre
altres també enumerar el cas espanyol: "Libro blanco: sobre
la situación de las mujeres en la ciencia espanyola"
De què
serveixen tants estudis i tantes publicacions finançades amb fons públics, si
al final caiem en els mateixos tòpics de sempre? què hem après? El Consell de
Competitivitat de la Unió Europea (que reuneix els ministres europeus de
recerca i innovació) va adoptar un gran acord per recolzar les dones en la
ciència i promoure un “canvi estructural”. Un què? Quan sents aquest concepte,
(sense que hagis entrat mai en la ciència sociològica i hagis intentat buscar
l’entrellat en l’enigme “què preval més l'estructura o l'agència?”),
directament penses que aquesta vegada segur que va de bo...en el sentit, que es
fixaran en les raons de fons, en els processos de socialització, apostaran per
la coeducació en totes les etapes del sistema educatiu i, ara sí que aniran més
enllà de les paraules i els informes i dissenyaran polítiques que afavoreixin
un “ser i fer diferent”...
Doncs bé,
l’acord signat en aquest Consell de Competitivitat de la Unió Europea l’any
2010 deia: “Reconeixem que la cultura i l’ambient estereotipat per gènere són
barreres importants a la igualtat de gènere en la formació, accés i progrés en
la carrera, especialment en el camp de la ciència i la tecnologia”.
N’hi ha
prou doncs en reconèixer? sí, clar que sí, així ara serem capaços d’identificar
amb major precisió les desigualtats de gènere i intentarem fer una
discriminació positiva per tal d’incentivar les vocacions científiques entre
les joves...Doncs, s’han ben lluit!
Realment
si que estant promovent un “ser i fer diferent”, però fent passes enrere, MOLT
enrere! La sort, però, és que la realitat en aquest cas va per davant i
actualment, hi ha moltes noies que son científiques, lluitant dia rere dia en
la seva quotidianitat en contra d’aquests estereotips per poder continuar fent
el que els hi agrada, defugint dels rols de gènere tradicionals i fent-se valdre
en un entorn laboral altament masculinitzat, aportant majors mèrits que els que
se’ls hi requereixen als homes per ocupar posicions de presa de decisió i enmig
d’aquestes traves diàries, la Comissió Europea, un òrgan respectable (ara més
que mai!) presenta un vídeo...que facilita la feina!
Una
abraçada enorme a les dones científiques d’arreu i un homenatge a la vostra
persistència de fer-vos valdre!
